PICASSO I MIRÓ: DOS GRANS ARTISTES COMPARATS.
REVOLUCIÓ ARTÍSTICA. ADMIRACIÓ I AMISTAT
Mariona Millà
16 d'abril de 2024
PICASSO I MIRÓ: DOS GRANS ARTISTES COMPARATS.
REVOLUCIÓ ARTÍSTICA. ADMIRACIÓ I AMISTAT
Mariona Millà
16 d'abril de 2024
SALVADOR SEGUI, "EL NOI DEL SUCRE"
JOSEP MARIA SOLÉ I SABATÉ
2 D'ABRIL DE 2024
Salvador Seguí, "El noi del Sucre" és un dels grans noms del sindicalisme català.
Defensor de l'anarquisme sindical, advocava per la unió del republicanisme catalanista d'esquerres en el front polític, on hi tenia grans amics com Francesc Layret i Lluís Companys, fet que el va convertir en un personatge complex i polièdric. Líder de la CNT en les primeres dècades del segle XX, va ser assassinat pels pistolers de la Patronal, durant els anys de plom de Barcelona.
La seva memòria persisteix com la d'una de les persones clau, per entendre els anys posteriors a la Gran Guerra a Catalunya.
GRÈCIA ANTIGA: SÒFOCLES: ANTÍGONA I EDIP REI
RAÜL GARRIGASAIT, 5 DE MARÇ DE 2024
De la trentena llarga de tragèdies que hem conservat de la Grècia clàssica, la posteritat sovint n’ha elevat dues a la condició de models insuperables:l’Antígona i l’Èdip rei de Sòfocles. Què tenen d’especial que els hagi permès de seduir el públic i sobretot els lectors amb tanta intensitat?Semblen obres ben diferents. L’Antígona explica un acte de desobediència
de la protagonista: quan el rei Creont prohibeix que s’enterri el seu enemic Polinices, germà d’Antígona, ella decideix revoltar-se contra l’autoritat, assumint plenament les conseqüències del seu acte. Tota la tragèdia gira al voltant de les raons d’Antígona i les de Creont, que aparentment són les raons de la família i les de l’Estat. Ja veurem, però, que la situació és més complexa del
que sembla d’entrada.
L’Èdip rei parteix d’una situació límit: una plaga assola la ciutat de Tebes. En aquestes circumstàncies, el rei Èdip, orgullós de la seva intel·ligència, s’ofereix per resoldre el mal col·lectiu, però no s’adona que l’origen d’aquest mal no és a fora sinó dins seu, dins del palau reial, dins de la seva família. Cercant el culpable de la situació, en realitat se cerca a si mateix.En tots dos casos, Sòfocles explora la tensió entre la col·lectivitat i el cercle familiar, entre les paraules dites en públic i els secrets que no es diuen, entre la força del llenguatge i la seva impotència. La manera com ho fa cada tragèdia, com veurem, és única i infinitament rica.
DONES VALENTES-ALIADES
Conversa sobre els relats viscuts per la conferenciant
MERITXELL FEIXAS
20 DE FEBRER DE 2021
QUATRE MOMENTS DE LA SESSIÓ
VICTOR BALAGUER
MONTSERRAT COMAS
6 DE FEBRE DE 2024
La figura de VICTOR BALAGUER es vista, com una de les personalitats clau en la construcció de la idea nacional catalana.No fou l’únic, evidentment, però va ser, segurament, un dels que amb més eficàcia va saber explicar els orígens històrics i tradicionals dels catalans.Veurem la seva participació en la recuperació dels Jocs Florals el 1959 i la incidència de la publicació de la Història de Catalunya que va ser molt llegida, de les Tragèdies que van inspirar Àngel Guimerà, de l’assignació dels noms dels carrers de l’Eixample de Barcelona i especialment de la construcció de la Biblioteca Museu Balaguer a Vilanova i la Geltrú.
A més a més es mostrarà, també, el seu paper rellevant com a polític liberal la qual cosa el va dur a ser ministre d’Ultramar en tres ocasions i en un breu període també de Foment. Va presidir el Consell d’Estat i va participar molt directament en l’arribada del rei Amadeu de Savoia. Malgrat haver estat un personatge molt popular en el seu moment, la complexitat i el gran abast de la seva trajectòria vital i de la seva vinculació amb la política espanyola, ha dificultat la reconstrucció no només la seva biografia sinó també la incidència política i social a Catalunya i l’Estat Espanyol.Sortosament en els darrers anys hi ha hagut una important tasca d’estudi que permet situar-lo al lloc que li correspon. Enguany, l’any 2024, es commemora el bicentenari del seu naixament
naixement que suposarà un nou impuls per poder-nos-hi aproximar.
MAURICE RAVEL, EL COMPOSITOR
Marc Pepiol
23 DE GENER DEL 2024
Hom ha sentit parlar del compositor Maurice Ravel, però sovint, malauradament, només se’l reconeix com l’autor d’una sola obra, el Bolero. Sense desmerèixer la qualitat d’aquesta peça singular, de la qual també parlarem, en la conferència ens proposem endinsar-nos en l’estètica,l’obra i la vida d’aquest compositor francès. Farem un recorregut per les seves obres principals:descobrirem fascinants obres de cambra i formidables concerts. Indagarem i reflexionarem sobre la seva estètica musical sovint associada a l’impressionisme i al neoclassicisme. L’objectiu serà,doncs, en darrer terme, oferir una panoràmica general d’uns dels compositors més importants del segle XX. El Bolero:la història del Bolero va començar després de la gira americana de Ravel.Son a l’any 1928.
L’amiga i ballarina Ida Rubinstein li demana una peça de dansa.Ravel pensa a orquestrar la suite Iberia d’Albéniz, però aviat descobreix que està protegida per drets d’autor; la família d’Albéniz els ha cedit al compositor madrileny Enrique Fermández Arbós. Ravel recorre aleshores al seu univers particular d’objectes mecànics (d’autòmats i de rellotges).Pensa a fer una peça mecànica, industrial, de cadena de muntatge, això sí, amb un aire espanyol. Sorprenentment, música funciona extraordinàriament bé en escena, malgrat que la peça no tenia grans pretensions.Les peces d’aigua: Ravel va estudiar piano i composició amb el mestre Fauré al Conservatori de París.Li dedicarà una de les primeres peces que li donaran nom, el Joc d’aigua, per a piano. Al darrera de la composició, hi ha Franz Liszt (1877, Jocs d’aigua a la Vil·la d’Este del tercer llibre dels Anys de pelegrinatge).La peça de Ravel és juganera −“Déu fluvial que rius mentre flueixes per l’aigua”−.No és pas l’única “peça d’aigua” de l’autor.A Miroirs (1905) hi trobem aquesta altra petita joia: Una barca sobre l’oceà.Paga la pena sentir el joc que Salvatore Sciarrino farà a l’Anamorfosi sobre l’obra de Ravel.Encara de l’univers aquàtic, caldria destacar el Gaspard de la nuit. Tres peces escrites sobre poemes d’Aloysius Bertrand l’any 1908, i estrenades l’any següent a mans del virtuós Ricardo Viñas.El primer moviment, Ondine, ens porta l’univers del Simbolisme, a les misterioses sirenes, dones d’aigua, i nimfes aquàtiques.Klimt en va representar algunes.L’univers mecànic: Ravel adorava els objectes mecànics, els artefactes, els rellotges, els autòmats.Casa seva era un autèntic museu. En la seva música apareix sovint aquest efecte maquinal, aquestperpetum mobile de les màquines. Sentim Scarbo i la Tocata de Le Tombeau de Couperin. També cal tenir present la tradició barroca del clavicèmbal francès. No en va, Vladimir Jankelevich deia que Ravel era un cirurgià que presumia de curandero.En tot cas, la vida imita l’art: Ravel adora l’artifici, la imitació, la mentida, no pas en el sentit d’una malèvola invenció o d’una perversa falsedat, sinó en el sentit de la creació d’aquell món meravellós que crea l’art a través de la bellesa. Tot plegat, recorda a O. Wilde, “La decadència de la mentida” o el “Crític com a artista”. Sovint hem sentit dir que l’art és una imitació de la vida. Ben al contrari, per a Wilde, la vida imita l’art. L’art ens ensenya a veure les coses. També deia Wilde Revelar l’art i amagar l’artista és l’objectiu de l’art. Ravel hi està en sintonia: “Un artista no pot pas ser sincer. La mentida, entesa com a poder d’il·lusió, és l’única superioritat de l’home sobre els animals; i pel que fa a l’art, és l’única superioritat de l’artista sobre la resta d’homes. Quan un es deixa endur per l’espontaneïtat, comença la xerrameca, i això és tot....No és millor ser conscients d’això i reconèixer que l’art és la suprema impostura?”.Finalment, ens fem ressò de l’inèdit encàrrec que li va fer Paul Wittgenstein i que va donar lloc a extraordinari concert per a mà esquerra.
MARC PEPIOL
Maurice Ravel un dels grans compositors del segle XX , se'l coneix sobretot pel bolero, però veurem l'interessant que varen ser les seves altres composicions musicals. El 1928 comença una gira de concerts per USA, que durarà quatre mesos i va ésser un bany de masses, ovacionat es va sentir"una estrella". Al Palauet Belvedere, amb ressaca de fama no li venien idees. Excel.lent instrumentador. Enric Hernàndez li havia venut els drets; Ida Rubinstein ballarina dels ballets russos li proposa que escrigui una peça en la que ella, pugui ballar.
Es aficionat als objectes mecànics, rodetes, rellotges, tipus de música mecànica repetitiva. El bolero té 17 minuts de repitició circular de la mateixa tonada, que compliria una funció, de la música no en farien cas. Fa aquesta capsa de música; dissonància col·lapsa. efecte sarcàstic. L' escriptura és simple sense pretendre virtuosisme. Tenia aire espanyol, mare basca. El 1875 fa carrera a París i Gabriel Fauré és el seu mestre. "Joc d'aigua" el 1902 estrenat a París amb Ricardo Vinyes lleidetà. Pintor DebuSsy, les peces aquàtiques són posteriors a Ravel. Jean d'Eau, Frank Litz segon romanticisme. Vila d'Este a Tivoli, Palau jardins residència de cardenals, inspira a Frank Litz la peça d'aigua. És el prolegómen de l 'impressionisme, la peça de Ravel és més lúdica;" mirals una barca sur l'Ocean". Salvatore X. anamorfosi, joc d'aigua, "cantando bajo la lluvia". El seu moment és Gaspart de la Nuit 1908 interpretada per Vinyes. Ondine evoca el món de l'aigua. Es la deessa de l'aigua. Dones d'aigua, seductores, angelicals, però demoníaques.
Aquestes peces són d'un enorme virtuosisme, repte dels pianistes en tocar, fruit d'un treball minuciós. Era com l'exactitud d'un rellotge suís. . Ravel tenia un polze gran i gran afecció pels objectes mecànics, capses de músiques, autòmats , rellotges, gaudia ensenyant-ho., tenia aquest gust, és un trencadits, ritme trepidant. El barroc francés, Versailles. el clavicembal, el tic-toc mecanisme de rellotgeria, finesa i geometria, estètica d'un grans escriptor Dorian Grey, la seva estètica la deecadència de la mentida, els artistes són metiders en quan ensenyen realitat, poetiques aparentment reals pero més meravelloses que en la realitat. L'art millora la natura.
Ravel no ha de musicar, les coses com són, sinò que" ha de recrear". Vist el bosc és bonic, el jardins japonesos extraordinaris, Ell fa una musica "de jardí no pas de bosc". L'art imita la natura. Són artistesque ensenyen i són capaços de veure i fer veure" la bellesa", mostrant l'obra i amagant l'artista. Al·literació "Infanta difunta" creació de bellesa al ballet rus, Dafnis i Cloe el despertar, música impressionista . Família de Gustav Klimt, jueus, es dedicaven al finançament de nous creadors. Va fer l'obra piano "Concerto per la mà esquerra" d'una extraordinària complexitat. R.T.
PICASSO I MIRÓ: DOS GRANS ARTISTES COMPARATS. REVOLUCIÓ ARTÍSTICA. ADMIRACIÓ I AMISTAT Mariona Millà 16 d'abril de 2024 Picasso i Mi...