MAURICE RAVEL, EL COMPOSITOR
Marc Pepiol
23 DE GENER DEL 2024
Hom ha sentit parlar del compositor Maurice Ravel, però sovint, malauradament, només se’l reconeix com l’autor d’una sola obra, el Bolero. Sense desmerèixer la qualitat d’aquesta peça singular, de la qual també parlarem, en la conferència ens proposem endinsar-nos en l’estètica,l’obra i la vida d’aquest compositor francès. Farem un recorregut per les seves obres principals:descobrirem fascinants obres de cambra i formidables concerts. Indagarem i reflexionarem sobre la seva estètica musical sovint associada a l’impressionisme i al neoclassicisme. L’objectiu serà,doncs, en darrer terme, oferir una panoràmica general d’uns dels compositors més importants del segle XX.
El Bolero:la història del Bolero va començar després de la gira americana de Ravel.Son a l’any 1928.
L’amiga i ballarina Ida Rubinstein li demana una peça de dansa.Ravel pensa a orquestrar la suite Iberia d’Albéniz, però aviat descobreix que està protegida per drets d’autor; la família d’Albéniz els ha cedit al compositor madrileny Enrique Fermández Arbós. Ravel recorre aleshores al seu univers particular d’objectes mecànics (d’autòmats i de rellotges).Pensa a fer una peça mecànica, industrial, de cadena de muntatge, això sí, amb un aire espanyol. Sorprenentment, música funciona extraordinàriament bé en escena, malgrat que la peça no tenia grans pretensions.Les peces d’aigua: Ravel va estudiar piano i composició amb el mestre Fauré al Conservatori de París.Li dedicarà una de les primeres peces que li donaran nom, el Joc d’aigua, per a piano.
Al darrera de la composició, hi ha Franz Liszt (1877, Jocs d’aigua a la Vil·la d’Este del tercer llibre dels Anys de pelegrinatge).La peça de Ravel és juganera −“Déu fluvial que rius mentre flueixes per l’aigua”−.No és pas l’única “peça d’aigua” de l’autor.A Miroirs (1905) hi trobem aquesta altra petita joia: Una barca sobre l’oceà.Paga la pena sentir el joc que Salvatore Sciarrino farà a l’Anamorfosi sobre l’obra de Ravel.Encara de l’univers aquàtic, caldria destacar el Gaspard de la nuit. Tres peces escrites sobre poemes d’Aloysius Bertrand l’any 1908, i estrenades l’any següent a mans del virtuós Ricardo Viñas.El primer moviment, Ondine, ens porta l’univers del Simbolisme, a les misterioses sirenes, dones d’aigua, i nimfes aquàtiques.Klimt en va representar algunes.L’univers mecànic: Ravel adorava els objectes mecànics, els artefactes, els rellotges, els autòmats.Casa seva era un autèntic museu. En la seva música apareix sovint aquest efecte maquinal, aquest
perpetum mobile de les màquines. Sentim Scarbo i la Tocata de Le Tombeau de Couperin. També cal tenir present la tradició barroca del clavicèmbal francès. No en va, Vladimir Jankelevich deia que Ravel era un cirurgià que presumia de curandero.En tot cas, la vida imita l’art: Ravel adora l’artifici, la imitació, la mentida, no pas en el sentit d’una malèvola invenció o d’una perversa falsedat, sinó en el sentit de la creació d’aquell món meravellós que crea l’art a través de la bellesa. Tot plegat, recorda a O. Wilde, “La decadència de la mentida” o el “Crític com a artista”. Sovint hem sentit dir que l’art és una imitació de la vida. Ben al contrari, per a Wilde, la vida imita l’art. L’art ens ensenya a veure les coses. També deia Wilde Revelar l’art i amagar l’artista és l’objectiu de l’art. Ravel hi està en sintonia: “Un artista no pot pas ser sincer. La mentida, entesa com a poder d’il·lusió, és l’única superioritat de l’home sobre els animals; i pel que fa a l’art, és l’única superioritat de l’artista sobre la resta d’homes. Quan un es deixa endur per l’espontaneïtat, comença la xerrameca, i això és tot....No és millor ser conscients d’això i reconèixer que l’art és la suprema impostura?”.Finalment, ens fem ressò de l’inèdit encàrrec que li va fer Paul Wittgenstein i que va donar lloc a extraordinari concert per a mà esquerra.
El nostre apunt
Maurice Ravel un dels grans compositors del segle XX , se'l coneix sobretot pel bolero, però veurem l'interessant que varen ser les seves altres composicions musicals. El 1928 comença una gira de concerts per USA, que durarà quatre mesos i va ésser un bany de masses, ovacionat es va sentir"una estrella". Al Palauet Belvedere, amb ressaca de fama no li venien idees. Excel.lent instrumentador. Enric Hernàndez li havia venut els drets; Ida Rubinstein ballarina dels ballets russos li proposa que escrigui una peça en la que ella, pugui ballar.
Es aficionat als objectes mecànics, rodetes, rellotges, tipus de música mecànica repetitiva. El bolero té 17 minuts de repitició circular de la mateixa tonada, que compliria una funció, de la música no en farien cas. Fa aquesta capsa de música; dissonància col·lapsa. efecte sarcàstic. L' escriptura és simple sense pretendre virtuosisme. Tenia aire espanyol, mare basca. El 1875 fa carrera a París i Gabriel Fauré és el seu mestre. "Joc d'aigua" el 1902 estrenat a París amb Ricardo Vinyes lleidetà. Pintor DebuSsy, les peces aquàtiques són posteriors a Ravel. Jean d'Eau, Frank Litz segon romanticisme. Vila d'Este a Tivoli, Palau jardins residència de cardenals, inspira a Frank Litz la peça d'aigua. És el prolegómen de l 'impressionisme, la peça de Ravel és més lúdica;" mirals una barca sur l'Ocean". Salvatore X. anamorfosi, joc d'aigua, "cantando bajo la lluvia". El seu moment és Gaspart de la Nuit 1908 interpretada per Vinyes. Ondine evoca el món de l'aigua. Es la deessa de l'aigua. Dones d'aigua, seductores, angelicals, però demoníaques.
Aquestes peces són d'un enorme virtuosisme, repte dels pianistes en tocar, fruit d'un treball minuciós. Era com l'exactitud d'un rellotge suís. . Ravel tenia un polze gran i gran afecció pels objectes mecànics, capses de músiques, autòmats , rellotges, gaudia ensenyant-ho., tenia aquest gust, és un trencadits, ritme trepidant. El barroc francés, Versailles. el clavicembal, el tic-toc mecanisme de rellotgeria, finesa i geometria, estètica d'un grans escriptor Dorian Grey, la seva estètica la deecadència de la mentida, els artistes són metiders en quan ensenyen realitat, poetiques aparentment reals pero més meravelloses que en la realitat. L'art millora la natura.
Ravel no ha de musicar, les coses com són, sinò que" ha de recrear". Vist el bosc és bonic, el jardins japonesos extraordinaris, Ell fa una musica "de jardí no pas de bosc". L'art imita la natura. Són artistesque ensenyen i són capaços de veure i fer veure" la bellesa", mostrant l'obra i amagant l'artista. Al·literació "Infanta difunta" creació de bellesa al ballet rus, Dafnis i Cloe el despertar, música impressionista . Família de Gustav Klimt, jueus, es dedicaven al finançament de nous creadors. Va fer l'obra piano "Concerto per la mà esquerra" d'una extraordinària complexitat. R.T.
