MÚSICA CLÀSSICA

 JOHANN STRAUSS I FAMÍLIA: NEGOCI A RITME DE VALS

XAVIER  CHAVARRIA TALARN

2 DE DESEMBRE DE 2025

                                                    

Conferenciant: Xavier Chavarria, musicòleg, crític musical i professor de la UAB.
Quan parlem de Johann Strauss tothom pensa en el compositor de valsos tan cèlebres com el Danubi blau, Veus de Primavera, Sang Vienesa o el Vals de l’Emperador. Però sovint oblidem que aquest Johann Strauss és només el primogènit d’una poderosa nissaga de músics que eren excel·lents compositors però també directors, violinistes i sobretot empresaris musicals: un pare i tres germans que es van convertir en un símbol musical de la ciutat de Viena, que van dominar absolutament el panorama de la música popular i lleugera de tota Europa durant més de mig segle, i que van ser capaços d’elevar a la qualitat de música culta, refinada i de prestigi, un tipus de dansa simple, senzilla i d’origen popular i rústec: el vals.                                                                                          X.  CHAVARRIA

MÚSICA, ÒPERA

PER QUÈ LES LLÀGRIMES ESDEVENEN FURTIVES MERCÈS A UN ELIXIR?

Jordi Pujal Argüés

2 de desembre de 2025

Es proposa una immersió en l’òpera “L’elisir d’amore” (llibret de Felice Romani, música de Gaetano Donizetti), focalitzada especialment en els aspectes purament executius (musicals i vocals) de l’obra i en un estil planer, tenint present que ben bé pot ser que part de l’auditori pugui no estar avesat a veure òpera. A partir del seu argument -que, naturalment, serà explicat-, el ponent se centrarà en els moments clau, musical i dramàticament parlant, de la partitura, assenyalant els punts -a parer seu- més importants  de cadascun dels fragments proposats, tot il·lustrant-ho amb projeccions videogràfiques. En tot moment hom buscarà la complicitat i la participació del públic assistent; l’objectiu és que  la sessió es faci entre  totes i tots (ponent, organització i públic) perquè, en definitiva, es tracta de compartir plegats emocions operístiques, sobretot cara la futura experiència operística de la pròpia Aula “in situ” al Gran Teatre del Liceu i amb aquesta mateixa òpera. _________

                                                                                                                            J.Pujal

EDITH STEIN, UNA FILÒSOFA EXTRAORDINÀRIA

FRANCESC TORRALBA

18 DE NOVEMBRE DE 2025

 

El confenciant ens fa un esbòs de la biografia de Edith Estein, jueva de parla alemanya, defensora la teoria amb tesis sobre l'empatia, novetat que no es dona, del segle  XIII al XVIII el fet de presentar una tesi per part d'una dona. El seu voluntariat a la Creu Roja a pesar del desacord amb la família. 

Quan Hitller arriba al poder  democràticament, comença amb les lleis antisemites. Ella, al 1933 fa incís amb "la idolatria de la raça "i els perills que suposa per la humanitat i els esdeveniments funestos que se'n poden derivar. Ho va encertar. Envia la carta a la Santa Seu, pronosticant desastres venidors, de la qual no obté cap resposta. Al cap de quatre any si hi ha una encíclica papal "Una gran preocupació amb un règim inhumà"  Va demostrar valentia, donant moltes conferències, en un context prebèlic.

Més tard es converteix al Catolicisme. Li ve d'haver llegit la vida de Santa Teresa. Llavors va entrar al Carmel i ensenya a les novícies. A Colònia hi ha l'arxiu. Escriu llibres filosòfics difícils. Tradueix S. Tomàs i crea textes pedagògics  "Que vol dir educar a un ésser humà?" Va mantenir amistat amb filòsofs importants. També hi ha poesia en ella.

Hi ha un moviment de bisbes amb un text dur contra el nacionalsocialisme, i la gestapo entra al convent i se l'emporta cap a Auswich i el 9 d'agost sofreig l'extermini. Joan Pau II la beatifica i la canonitza.

El pensament de la condició humana, 

Què som?

De què estem fets?

Antropologia filosòfica dos conceptes o nuclis: dimensió exterior i interior. A ella l'interessa la part de  dins de la persona, i com accedim a l'interior: pel rostre, per l'obra que es desenvolupa, és reflecteix el quí som, i per com reaccionem davant de l'inesperat, també ens defineix. 

Ens parla molt de l'empatia i de la corrent de la fenomalogia. L' anar a l'essència. "Hi ha d'haver un moviment que faci girar i mirar dins", com a esperança del pensament humà en l'època en la qual vivim.

 XINA: LA REVOLUCIÓ  DE LA SUPERPOTÈNCIA AL SEGLE XX1

JOSEP   RUA

4 DE NOVEMBRE DE 2025

Després del triomf de la revolució comunista al 1949, la República Popular Xina ha experimentat un convuls procés de modernització, amb episodis dramàtics com el Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural, que l’ha portat a l’adopció de la política d’un país, dos sistemes: a finals del segle XX i a convertir-se en superpotència al segle XXI. 

Deng Xiao-Ping, va ser un polític xinés màxim líder de la República Popular de la Xina des de 1978, fins als últims anys de la seva vida. Substitueix Mao, és la moderació, el pragmatisme, la Revolució, ja està feta. Combinar idees antigues i el capitalisme del mercat lliure. Un país, dos sistemes. Xina és la fàbrica del món, que primer copia i després fabrica, i té una reforma económica, però no, una de política. "Recordem Tian'anmen milers de morts i a les clases mitjanes no hi ha llibertat" ens recorda el conferenciant.

 Dues pel·lícules recomenades pel Sr. Rua són: "El último Emperador" i "Balzac i la costurera". 

                                          

 LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA 1914  a 1923-25

JOSEP MARIA SOLÉ SABATÉ

21 d'octubre del 2025

La Mancomunitat (1914-1924) va ser un organisme  clau en la modernització industrial europea de Catalunya. Hom sempre ha acceptat que la llavor tan fecunda de la Mancomunitat la Generalitat no hauria sigut possible si no hagués tingut el suport massiu dels catalans.

La Mancomunitat va fer també uns avenços de consciència nacional extraordinaris per l'esperit del país. Un període que va tancar de manera dràstica la Dictadura Militar de Primo de Rivera.                              JM.SOLÉ

                             

JM.Sabaté també ens parla de la complexitat del país a començaments del segle XX, venint de la Generació del 1898, de la guerra de Cuba, de la industrialització,  del Catalanisme polític, de la modernització de la Història. Hi ha una democràcia incipient (vots de desapareguts), un naixament de nous partits polítics , també d'un Sindicalisme combatent. 

La Mancomunitat  funciona amb la idea d'arribar a tothom. Diputacions, Ajuntaments tenen el 80% del pressupost de BCN i s'ajuda als territoris menys dotats. Es creen Biblioteques, infraestructures, carreteres, Enfermeries. Es dona funció a les capitals de comarca, que atreu gent. Es crea l'Escola Industrial, dins l'empenta a l'agricultura, escola de capataços, les catedrals del vi ...

Hi havia modernitat pensant en el país, però no tenien capacitat legislativa. Paral.lelament creix una vida privada amb luxe,"oceà de luxúria" del Paral.lel, venen espies, delinquents, gent pobre es radicalitza per la influència dels bolxevics .

Êpoca convulsa amb el distanciament dels obrers amb la LLiga Regionalista (800 atemptats 300 assassinats, vagues el 1919 (La Canadenca)(opten per la lluita patronal, pistolers).

Neixen rumors de cop d'estat amb Primo de Rivera que serà al 1922/23. Però seguint amb la llavor de la Mancomunitat una dècada després es Proclama la Repùblica Catalana el 1931.  Seguirà després tota la década de guerres d'aquí i europea.                     RT.

 ACCELERACIÓ TECNOLÒGICA  I DEMOCRÀTICA EN TEMPS DE LA POSTVERITAT

MILAGROS PÉREZ OLIVA

7 D'OCTUBRE DE 2025

             

La creació d'opinió pública en temps de post-veritat. Els mitjans de comunicació, i amb ells el periodisme, són essencials per al debat democràtic, però en els darrers anys travessen una triple crisi: econòmica, de model de negoci i de credibilitat.

 El canvis que s'estan produint en l'ecosistema mediàtic, amb la preeminència de les xarxes socials, incideixen de manera radical en la percepció social dels problemes i creen el clima propici per la desinformació. 

Les batalles polítiques comencen amb la pugna pel relat. La saturació informativa, la proliferació de notícies falses o deformades y la polarització política generen desconfiança i dificulten un debat públic racional i constructiu. Una democràcia de qualitat requereix un sistema mediàtic que garanteixi l'accés a una informació veraç.

                               

MÚSICA POPULAR, CUBA, CATALUNYA I HAVANERAS

CUBA, CATALUNYA I HAVANERAS.

VALERI COBOS  MUR I LAURA  FURRÓ

10 DE JUNY DE 2025

Faré una breu història introductòria. Veurem perquè les havaneres són un gènere musical que se'n diu "d'anada i tornada"

 Com es van introduir primer a la península i després a Catalunya i perquè va ser per aquest ordre. 

També quins varen ser els personatges que varen facilitar la seva arribada. Explicaré, molt breument, l'estructura musical de l'havanera i per acabar posarem en pràctica els coneixements adquirits .

Amb l'audició d'una breu cantada de cançons marineres.

                                                             

                                          

   

Amb l'entesa de ser una conferència de final de curs, sobre aquesta música d'havaneres, la seva història, el seu desenvolupament, des dels països originaris, CUBA I Mèxic. Obsequiant-nos amb una cantada al final de les peces més conegudes i populars, 

                                             

                                    

 I